Els procediments correctes d’arrencada i parada són fonamentals per reduir el desgast, preservar la integritat del fluid tèrmic i allargar la vida útil d’una caldera de fluid tèrmic. Una gestió inadequada d’aquestes fases pot provocar xocs tèrmics, una degradació prematura del fluid, tensions mecàniques en els components i un augment dels costos de manteniment. Per aquest motiu, és imprescindible seguir una seqüència controlada i d’acord amb les recomanacions del fabricant.
Procediments d’arrencada
Abans de l’arrencada, cal verificar l’estat general de la instal·lació. La caldera ha d’estar neta, sense obstruccions a les canonades del fluid tèrmic, i amb totes les vàlvules, bombes i sistemes de control correctament posicionats. També s’ha de comprovar el nivell i l’estat del fluid tèrmic, així com el bon funcionament dels sistemes auxiliars.
L’escalfament ha de ser progressiu, evitant augments bruscos de temperatura que puguin provocar xocs tèrmics. L’increment de temperatura s’ha de fer seguint una rampa controlada, dins dels límits establerts pel fabricant, normalment definits com un increment màxim de temperatura per hora. Aquest escalfament gradual permet una dilatació homogènia dels materials i redueix el risc de deformacions o fissures.
Durant tot el procés d’arrencada, és essencial monitorar de manera contínua la temperatura, la pressió i el cabal del fluid tèrmic, assegurant que els valors es mantinguin dins dels rangs de funcionament segurs. Alhora, cal confirmar el correcte funcionament de tots els sistemes de seguretat, com ara les vàlvules de seguretat, els detectors de flama i els sistemes de control de temperatura.
Procediments de parada
La parada de la caldera s’ha de realitzar amb el mateix nivell de control que l’arrencada. El refredament ha de ser lent i progressiu, reduint la càrrega tèrmica de manera esglaonada per evitar tensions tèrmiques a la caldera i al circuit de fluid tèrmic. Aquest procediment s’ha de fer sempre seguint les instruccions del fabricant i adaptant-lo a la configuració específica de la instal·lació.
Un cop la caldera ha assolit una temperatura segura de parada, s’ha de tallar el subministrament de combustible i aïllar el sistema per evitar l’entrada d’aire, que podria afavorir l’oxidació o la degradació del fluid tèrmic. En determinades aplicacions, és recomanable mantenir la circulació del fluid durant un temps controlat per assegurar una dissipació homogènia de la calor residual.
Després de la parada, cal dur a terme inspeccions visuals i comprovacions bàsiques per detectar possibles signes de desgast, fuites o danys. Aquestes tasques poden incloure la neteja del cremador, la revisió de vàlvules i juntes, i la verificació dels elements de regulació. Registrar els paràmetres i observacions del procés de parada permet millorar els procediments operatius i anticipar futures necessitats de manteniment.
L’aplicació sistemàtica d’aquests procediments òptims d’arrencada i parada contribueix a reduir les tensions mecàniques i tèrmiques, a millorar la fiabilitat de la instal·lació i a garantir un funcionament segur, eficient i durador de les calderes de fluid tèrmic.